Record de la participació dels joves gironins a la Jornada Mundial de la Joventut a Lisboa

L’experiència de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) d’enguany a Lisboa per part del jovent del nostre Bisbat de Girona ha estat semblant a la que tenen els membres d’una família quan s’apleguen per a una celebració particular: preparen des de casa el que s’enduran per poder-ho compartir amb els altres, carreguen el necessari per a la trobada, es posen en camí i finalment es troben i s’uneixen. Llavors es visualitza una família molt més gran. Doncs així ha passat amb la nostra delegació diocesana. Sabem prou bé que venim d’una particularitat eclesial: una parròquia, moviment, associació... però això no ha estat motiu de trencament ni divisió: el fet de ser catòlics ens obre necessàriament la mirada a una vivència universal en la fe de Jesucrist i tots compartim el mateix pa a la mateixa taula. Per això les trobades prèvies a la JMJ van ser per a tots un gran enriquiment i una visualització del que trobaríem a Lisboa.

Vam posar dins la nostra motxilla els elements necessaris per a aquesta gran trobada de família: la santa missa i la pregària com a punt neuràlgic des del qual tot se sosté. D’aquesta manera, per a cada jove el dia girava entorn d’aquest principi, des del matí quan ens llevàvem fins a mitjanit quan arribàvem a l’allotjament i agraíem tots els béns rebuts durant la jornada. Tenir present Jesucrist en l’Eucaristia ens confortava: «Tot per Ell, Amb Ell i en Ell». Cada dia eren molts quilòmetres, però ho feien per Ell. Experimentàvem molts cops el cansament, però no ens queixàvem. Al contrari, sortien somriures i iniciatives d’animació, de descans i d’ajuda mútua, com la compra de gel per posar a l’aigua de tothom, carregant a les espatlles la persona que no podia caminar o acompanyant el qui s’havia posat malalt. Veritablement sortia pels porus el sentiment de germans en Crist. 

L’arribada del papa Francesc, el viacrucis, la vigília i la missa d’enviament ens va il·lusionar enormement: era la nostra meta. I en les paraules del sant Pare vam trobar una nova empenta. En destaco algunes: «amor en acció», «estimar junts», «no som problema, no som malaltia... som un regal», «l’Església és de tots», «vosaltres joves que voleu canviar el món, no tingueu por», «l’alegria és missionera», «l’únic moment en el qual és lícit mirar a una persona de dalt a baix és per ajudar-la a aixecar-se». Aquestes paraules ens van donar coratge i força als milers i milers de joves que ens vam aplegar a Lisboa.

Mn. Dagoberto Rojas,
Sots-delegat de Joves del Bisbat de Girona