Benvolguts diocesans,
Estem acabant l’estiu i, tot preparant un nou curs, ens movem en la incertesa de si aviat tindrem bisbe o hem d’esperar una mica més. Tant de bo ben aviat la bona notícia es faci realitat. Tots n’hem fet pregària i hem fet els passos necessaris perquè així sigui.
De moment, però, i sense perdre l’humor, caminem sinodalment foragitant tot desànim o pessimisme, tenint presents els treballs realitzats fins ara en aquest caminar junts, en comunió amb l’Església universal. I ho fem orfes de bisbe però no de l’Esperit que ens vivifica, ni de la Paraula que ens dona sentit al que fem, ni de l’Eucaristia que ens alimenta i ens aplega, ni de la comunitat de germans i germanes amb qui fem camí.
Que quan el bisbe arribi ens trobi vetllant, treballant, pregant i amb els ànims ben alts per iniciar una nova etapa sabent que d’entrada ni podrà canviar la sequera del terreny ni les nostres petiteses i indecisions, però que ens ajudarà a caminar segons l’Esperit (Ga 5,16).
En l’aspecte organitzatiu cal que planifiquem el nou curs a les parròquies, a les delegacions i serveis diocesans amb el coratge que ens demana el moment que vivim. Hi ha molta feina a fer i cal que no ens aturem. Mitjançant el Full parroquial us anirem presentant els programes de les diferents activitats de formació, catequètiques i de caire espiritual.
Estem en un moment crucial de la nostra realitat diocesana. Preparem l’esperit i el cor per acollir el nou bisbe. Com diu un aforisme, «quan algú t’ensenya les estrelles, no et quedis mirant-li el dit». No pensem tant si serà alt o baix, rialler o de posat seriós, de moltes paraules o de poques. Quedem-nos amb el que serà: el nostre bisbe, el que ens aglutina com a Església local en comunió amb Roma, i treballant conjuntament amb les altres esglésies diocesanes que fem camí a Catalunya. És el qui camina amb nosaltres fent-nos descobrir i exercint per a nosaltres el ministeri episcopal d’ensenyar, santificar i regir, anunciant l’evangeli, promovent l’obertura a Déu, actuant com el primer dels servidors.
Mentrestant, no defallim en el nostre dia a dia preparant el nou curs, sentint-nos responsables dels serveis encomanats, participant de la vida de les nostres parròquies i grups eclesials, celebrant la nostra fe. Certament som conscients que la nostra Església diocesana té moltes limitacions i mancances, però també fortaleses: és la nostra Església i l’hem d’estimar i treballar-hi sinodalment, fent camí junts.
Cordialment,
Mn. Lluís Suñer i Roca
Administrador diocesà de Girona
NOTA: Aquesta carta apareix publicada en el número 5.000 del Full Parroquial