Aquest diumenge, 19 de novembre, l’Església celebra la Jornada Mundial dels Pobres. Enguany és la setena edició. El papa Francesc ha fet públic un missatge, titulat “No esquivis cap pobre (Tb, 4, 7), del qual us n’oferim alguns fragments per a la vostra reflexió. També podeu descarregar el missatge complet fent clic aquí.
- “La realitat virtual s’apodera de la vida real i els dos mons es confonen cada vegada més fàcilment. Els pobres es tornen imatges que poden commoure per alguns instants, però quan es troben en carn i os pel carrer, llavors apareix la incomoditat i la marginació. La pressa, companya quotidiana de la vida, impedeix aturar-se, socórrer i fer-se càrrec dels altres. La paràbola del bon samarità (cf. Lc 10,25-37) no és un relat del passat, interpel·la el present de cadascun de nosaltres”.
- “Donem gràcies al Senyor perquè són molts els homes i dones que viuen lliurats als pobres i als exclosos i que comparteixen amb ells; persones de totes les edats i condicions socials que practiquen l’acollença i es comprometen amb aquells que es troben en situacions de marginació i sofriment. No són superhomes, sinó “veïns de casa” que trobem cada dia i que en el silenci es fan pobres i amb els pobres. No es limiten a donar alguna cosa; escolten, dialoguen, intenten comprendre la situació i les seves causes, per a donar consells adequats i referències justes. Estan atents a les necessitats materials i també espirituals, a la promoció integral de la persona”.
- “El Regne de Déu es fa present i visible en aquest servei generós i gratuït; és realment com la llavor caiguda en la terra bona d’aquestes persones que dona fruit (cf. Lc 8,4-15). La gratitud envers tants voluntaris demana fer pregària per tal que el seu testimoniatge pugui ser fecund”.
- “En el 60è aniversari de l’encíclica Pacem in terris, és urgent reprendre les paraules del sant papa Joan XXIII quan escrivia: «Observem que [l’home] té un dret a l’existència, a la integritat corporal, als mitjans necessaris per a un nivell decorós de vida, com ara, principalment, l’aliment, el vestit, l’habitatge, el descans, l’assistència mèdica i, finalment, els serveis indispensables que a cada u ha de prestar l’Estat. D’això en segueix que l’home té també el dret a la seguretat personal en cas de malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa, atur i, per últim, qualsevol altra eventualitat que el privi, sense culpa seva, dels mitjans necessaris per al seu sosteniment» (n. 11)”.
- “És fàcil, parlant dels pobres, caure en la retòrica. També és una temptació insidiosa la de quedar-se en les estadístiques i en els números. Els pobres són persones, tenen rostres, històries, cors i ànimes. Són germans i germanes amb les seves qualitats i defectes, com tots, i és important entrar en una relació personal amb cadascun d’ells”.
- “La fe ens ensenya que cadascun dels pobres és fill de Déu i que en ell o en ella està present Crist: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi» (Mt 25,40).”
Foto: El Papa beneeix una escultura dedicada a les persones sense llar (Vatican Media)
