Aquest proper diumenge, 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, l’Església celebra la 32a Jornada Mundial del Malalt. Des de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i Promoció humana de la Conferència Episcopal Espanyola s'han eleborat un seguit de materials, enguany sota el lema "Donar esperança en la tristesa". Els podeu consultar en aquest enllaç.
Pel que fa a la nostra diòcesi s'han organitzat algunes celebracions. En destaquem:
- Arenys de Munt: Obertura del centenari de la gruta de Lourdes. A les 11 del matí, missa. A continuació, inauguració de la placa commemorativa i refrigeri.
- Olot: Festa de la Mare de Déu de Lourdes. A les 11 del matí, missa a l'església de Sant Esteve. Organitza: Delegació d’Olot / la Vall de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes.
- Girona: Celebració diocesana. A les 8 del vespre, missa a l'església de Santa Susanna del Mercadal. Organitza: Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes i la Pastoral de la Salut.
D'altra banda, el Papa ha fet públic un missatge, titulat «No és bo que l’home estigui sol. Cuidar els malalts tenint cura de les relacions», del qual us oferim uns fragments per a la vostra reflexió. El document complet el podeu descarregar aquí.
- «Des del principi, Déu, que és amor, va crear l’ésser humà per a la comunió, inscrivint en el seu ésser la dimensió de les relacions. Així, la nostra vida, plasmada a imatge de la Trinitat, està cridada a realitzar-se plenament en el dinamisme de les relacions, de l’amistat i de l’amor mutu. Estem creats per estar junts, no sols».
- «Fins i tot en els països que gaudeixen de pau i de més recursos, l’etapa de la vellesa i de la malaltia sovint es viu en solitud i, a vegades, fins i tot en l’abandonament. Aquesta trista realitat és sobretot conseqüència de la cultura de l’individualisme, que exalta el rendiment per damunt de tot i cultiva el mite de l’eficiència, fins a fer-nos esdevenir indiferents i fins i tot despietats quan la gent ja no té la força necessària per seguir el ritme. Aleshores esdevé una cultura de l’exclusió».
- «Ens fa bé tornar a escoltar aquesta paraula bíblica: no és bo que l’home estigui sol! Déu la pronuncia a l’inici de la creació i així ens revela el sentit profund del seu pla per a la humanitat, però al mateix temps la ferida mortal del pecat s’introdueix generant sospites, fractures, divisions i, per tant, aïllament. Això afecta la persona en totes les seves relacions: amb Déu, amb ella mateixa, amb els altres, amb la creació».
- «Recordem aquesta veritat central de la nostra vida: hem vingut al món perquè algú ens va acollir, estem fets per a l’amor, som cridats a la comunió i a la fraternitat. Aquesta dimensió del nostre ésser ens sosté sobretot en el temps de la malaltia i de la fragilitat, i és la primera teràpia que hem d’adoptar entre tots per curar les malalties de la societat en què vivim».
- «En aquesta època canviant que estem vivint, els cristians som especialment cridats a adoptar la mirada compassiva de Jesús: cuidem els qui pateixen i estan sols, potser marginats i descartats. Amb l’amor mutu que Crist Senyor ens dona en la pregària, especialment en l’eucaristia, guarim les ferides de la solitud i de l’aïllament. Cooperem així per contrarestar la cultura de l’individualisme, de la indiferència, de l’exclusió, i fem créixer la cultura de la tendresa i de la compassió».
