«Un viatge Per Tants», la campanya de la Renda per aquest 2024

El secretariat per al Sosteniment de l’Església de la Conferència Episcopal Espanyola ha presentat la campanya Xtants 2024, que aquest any té com a punt de partida “Un viatge Per Tants”. Una nova iniciativa que, durant cinc dies, ha permès a 15 persones que no marcaven la X a la seva declaració de la renda conèixer sis iniciatives de l’Església a Guadalajara, Alcalá de Henares, Segòvia, Madrid, Getafe i Toledo. En el cas d’aquesta experiència, el 73% de les persones que no marcaven la X a la seva declaració de la renda han canviat d’opinió en conèixer de prop la realitat de l’Església. 

El viatge es va llançar amb la proposta que “Podríem explicar-t’ho”, però “preferim que ho vegis”, en relació amb la tasca social i espiritual de l’Església. Ara, aquests “viatgers Per Tants” són els protagonistes de la campanya perquè tothom pugui veure a través dels seus testimonis el que pot suposar una simple X per a milions de persones, com es recull a la pàgina web de la campanya: www.unviajeportantos.es

COM HA ESTAT EL “VIATGE PER TANTS”?

Els 15 viatgers van ser seleccionats d’entre 200 candidats i van ser vuit dones i set homes. El més jove tenia 19 anys i el més gran, 61. No es coneixien entre ells, però tenien un punt en comú: cap marcava la X a favor de l’Església a la seva declaració de la renda. Cinc dies de viatge, del 19 al 23 de febrer, en el qual es van recórrer 1.200 quilòmetres.

El trajecte va tenir sis parades: Guadalajara, per a conèixer el servei de l’Església a l’Espanya buidada a través d’un jove prevere. Alcalá de Henares, per a visitar una casa d’acollida per a persones sense llar. Segòvia, per apropar-se a un centre diocesà d’Orientació Familiar. Madrid, per a viure en primera persona l’activitat pastoral d’una parròquia de Pozuelo, que, a més, té un centre associat que atén més de 100 persones amb discapacitat física, intel·lectual i sensorial severa. Getafe, on van ser testimonis de la tasca de l’Església en la reinserció social de persones privades de llibertat. I la seva última parada, Toledo, dedicada a un centre d’ajuda per a dones víctimes de violència.

QUIN IMPACTE HA TINGUT?

Els viatgers han compartit una nova experiència apropant-se a la realitat de l’Església que ha servit per a trencar prejudicis:

L’Aida, que protagonitza el cartell de la campanya, té 41 anys i és psicòloga de professió. L’ha impactat la visita a l’Espanya buidada, on es va trobar amb la Gregoria, que viu sola amb 80 anys. A més, l’ha commogut profundament l’alegria i les rialles que hi havia a l’Hogar Don Orione per a persones amb discapacitats severes. Després del que ha viscut, no marcar la X a favor de l’Església no li semblaria un acte humà.

A en Ricardo, un comercial de 33 anys, l’ha marcat especialment en Carlos Alberto, “una persona molt autèntica intentant solucionar una situació difícil” a la casa d’acollida per a gent sense llar d’Alcalá de Henares. Aquí ha trobat l’ajuda que no va trobar en altres llocs. L’ha convençut el fet que l’Església “és una entitat generosa”. 

L’Almudena té 44 anys i és dissenyadora gràfica. Amb aquest viatge ha comprovat que l’Església arriba a llocs on la societat i l’Estat no estan arribant. El que més l’ha marcat és la feina de Càritas amb les persones sense llar i en la reinserció de presos. S’ha endut una grata sorpresa perquè “l’Església fa moltes coses millor del que jo em pensava”. Es planteja posar la X perquè “estan fent una tasca meravellosa i han de poder seguir fent-la”.

L’Isco és un estudiant de 26 anys que va arribar a Espanya procedent de Guinea Equatorial. L’ha “descol·locat” la tasca de l’Emilio, un prevere rural de 27 anys, assistint les persones grans, com la Gregoria, que viuen en la soledat de l’Espanya buidada. En aquest viatge ha descobert que una X permet que l’Església arribi a “tota aquesta gent a la qual tu no pots arribar”.

La Jade, amb 19 anys, estudia alhora que treballa de cambrera. A la benjamina del grup l’ha sorprès especialment la implicació de l’Església en temes de salut mental. “Veure  gent que està dedicant tant de temps, afecte i esforç a col·lectius vulnerables i fins i tot rebutjats és quelcom preciós”. Al seu testimoni destaca que “hi ha altres institucions que ajuden, però crec que la fe és quelcom important”.

L’Antony, de 42 anys, és estudiant i treballador del sector hostaler. Ha descobert que “l’Església està creant un teixit social diferent”. L’ha marcat veure “feliços i gaudint” les persones amb discapacitat del centre Don Orione per l’amor que els ofereix l’Església. També l’ha sorprès que “l’Església treballi en trencar estigmes, quan tenim tants estereotips sobre ella”.

DEL “VIATGE PER TANTS” AL “VIATGE DE LA X”

Tota aquesta realitat de l’Església no seria possible sense un altre viatge, el de la X, que també té sis parades.

1. Comença amb la decisió de marcar la X a favor de l’Església a la teva declaració de la Renda.
2. Al camp 105 de la declaració de la renda. Al marcar la casella de l’Església, es destina el 0,7% de la quota íntegra de la declaració.
3. Repartiment solidari. La recaptació de la casella de l’Església arriba a la Conferència Episcopal Espanyola, que la reparteix per tot el territori amb mecanismes de solidaritat perquè arribi a les zones amb menys recursos.
4. Al servei dels altres. Són les pròpies diòcesis les que posen els diners en funcionament per a sostenir el clergat, anunciar la bona notícia de l’evangeli, fomentar la vivència de la fe i desenvolupar la immensa tasca assistencial de l’Església a Espanya i a tot arreu.
5. Ajuda efectiva i afectiva. L’any 2023, més de 8,7 milions de persones van marcar la casella de l’Església, sumant 358.793.580 milions d’euros que han permès ajudar més de quatre milions de persones i regalar esperança en un temps especialment difícil.
6. La sisena i última parada és el "Gràcies!" amb el qual l’Església agraeix a tots aquells que marquen la ‘X’, amb independència de les seves creences, perquè, entre tots, aconseguim construir una societat millor. #SomEsglésia24Set.

LA CAMPANYA EN SET CLAUS

1. És absolutament gratuït, perquè no em cobraran més diners per la meva declaració al marcar-la ni me’n retornaran menys.
2. És una decisió lliure i democràtica, que no perjudica ningú. Es poden marcar simultàniament les caselles de l’Església catòlica i d’altres finalitats d’interès social.
3. És de les poques coses que podem decidir sobre els nostres impostos. És a dir, si la deixem en blanc, és l’Estat qui decideix per nosaltres sobre aquesta petita quantitat (el 0,7% dels nostres impostos).
4. Ajuda a sostenir les activitats de l’Església: mantenir el clergat, l’anunci de l’Evangeli, la vivència de la fe i la immensa tasca assistencial que desenvolupa a Espanya i a tot arreu.
5. És una forma senzilla de col·laborar amb l’Església, n’hi ha prou amb marcar la casella 105 al fer la declaració.
6. Per als no catòlics o no practicants, marcar la casella suposa també reconèixer el paper que l’Església té en la societat espanyola, especialment amb els més necessitats en aquest temps de dificultat.
7. Cada any es pot conèixer, a través de la Memòria Anual d’Activitats, en què utilitza l’Església els seus recursos.