Com cada any, les delegacions de la Pastoral Obrera de les diòcesis catalanes i diferents moviments cristians elaboren el Manifest del Primer de Maig amb motiu de la Jornada Internacional dels Treballadors que se celebra demà dimecres, 1 de maig.
Enguany posen l’accent en les persones de més de 65 anys, que representen gairebé un 20% de la població. Un percentatge que, segons es llegeix en el document, creixerà en les pròximes dècades. Accentuen també altres persones fràgils derivades per altres causes: malalties cròniques, salut mental, diversitat funcional... que necessiten suport i recursos sanitaris i socials per poder viure amb la qualitat que mereixen.
Els sotasignants denuncien les precarietats laborals en què es troben molts dels cuidadors i cuidadores, principalment pel que fa als salaris i la manca de formació. “Una feina dura i poc valorada, cosa que repercuteix en la qualitat del servei”. També fan saber que alguns dels contractants compten amb pocs ingressos i no disposen d’ajuts suficients, per la qual cosa “moltes de les feines són fetes en l’economia submergida, sense contracte, sense la necessària cotització a la Seguretat Social i amb incertesa”. Això fa que “moltes de les treballadores d’origen immigrant no puguin disposar de permís de treball” i “és un factor més que afavoreix l’explotació”.
Per tot això, demanen:
- Una millora substancial del sistema públic de salut perquè pugui continuar oferint un bon servei.
- La creació d’ocupació de qualitat per garantir l’atenció de cura a les persones i la disminució de l’atur.
- La dignificació de les condicions laborals de cuidadors i cuidadores.
- Una reducció del temps de treball que afavoreixi la conciliació familiar i laboral.
- La dotació dels recursos públics necessaris per a l’atenció de les persones en situació de dependència i/o vulnerabilitat.
Els moviments obrers cristians que firmen el Manifest són: ACO (Acció Catòlica Obrera), GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica), JOC (Joventut Obrera Catòlica), MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica) i Església pel Treball decent. També s’hi sumen capellans obrers i religiosos i religioses en barris obrers; així com les ja esmentades delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis catalanes.