El bisbe en l’homilia de Sant Narcís: «No hi haurà victòria de la fe mentre al nostre voltant subsisteixi la desigualtat i la marginació»

La basílica de Sant Feliu de Girona ha acollit, avui dimarts, 29 d’octubre, la Missa Solemne de Sant Narcís. Aquesta ha estat la primera celebració del patró de la ciutat i de la Diòcesi de Girona presidida per fra Octavi Vilà com a bisbe. (VEURE VÍDEO DE LA CELEBRACIÓ) Han concelebrat amb ell 21 preveres, assistits per 3 diaques i diversos escolans. Hi eren presents representants dels diferents organismes diocesans, així com nombrosos fidels que omplien l’àmplia nau basilical. Membres de les corals gironines han acompanyat la part musical. També hi han assistit autoritats civils, entre les quals el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; el delegat de la Generalitat a Girona, Xavier Guitart; el subdelegat del Govern espanyol, Pere Parramon; la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, i altres regidors del consistori municipal, així com representants dels cossos de seguretat i d’emergència.

«Avui, també nosaltres celebrem a sant Narcís, en donem gràcies per tot allò que va predicar i ens cal també d’imitar allò que d’obra ens va ensenyar». Aquestes han estat unes de les primeres paraules de de fra Octavi, que enguany predicava per primera vegada l’esperada homilia (LLEGIR HOMILIA COMPLETA). Ha destacat que «en sant Narcís, la fe i les obres foren una sola cosa; de fet, l’esperit de la seva fe impulsava la caritat de les seves obres». En aquest sentit, ha posat de relleu la coherència necessària entre fe i obres, sota l’exemple dels màrtirs: «Dels màrtirs ens cal recordar com visqueren la seva fe i aquest record ens ha de ser model i exemple, encoratjant-nos a viure avui la nostra fe en plenitud». Ha afegit: «La caritat és l’únic camí cap a la victòria de la fe, una victòria que assolí sant Narcís no tant sols pel seu martiri, sinó sobretot per la coherència entre aquesta seva fe i les seves obres que esdevenen per a nosaltres rosada de tardor».

En relació amb la tasca dels cristians enmig del món, el bisbe ha recordat que «som cridats a posar llum, a ser llum per als nostres germans, vinguin d’on vinguin, creguin o no creguin, ens siguin més propers o un xic més llunyans; perquè el Senyor ens convoca a ajudar al proïsme tant com puguem». I per poder fer-ho, el bisbe ha demanat a Déu, per intercessió de sant Narcís, «vocacions santes i generoses a la vida sacerdotal, diaconal, religiosa, laical i familiar; fent així créixer el poble sant de Déu en aquesta terra».

A continuació, el bisbe ha posat de manifest diverses situacions d’injustícia que es viuen a la ciutat de Girona: «Cada nit, a la nostra ciutat, més d’un centenar de persones dormen al carrer perquè no tenen on aixoplugar-se; cada dia hi ha, a la nostra ciutat, gent que no té un treball digne que li proporcioni els recursos suficients per alimentar als seus; cada dia hi ha, a la nostra ciutat, gent que malviu en un espai reduït, en males condicions i que, a més, corre el risc de perdre aquest mínim habitatge i quedar-se al carrer; cada dia hi ha qui viu en la solitud no desitjada sense una mà amiga al costat, sense una veu càlida que faci sentir-lo estimat».

També ha ampliat la mirada al món sencer: «Cada dia, al món, moren o queden ferides o sense llar milers de persones, víctimes de les guerres, d’aquelles que ocupen les portades dels diaris i d’aquelles que de tant anys com porten destruint persones i regions, ja ningú en parla. Cada dia homes, dones i infants perden la vida creuant el mar per trobar una vida més digna, quan tant sols demanen un sostre, un treball i uns aliments mínims amb què sostenir-se. Cada dia moltes dones pateixen violència a la seva mateixa llar i molts infants són víctimes d’abusos físics i laborals».

Totes aquestes persones, ha afirmat, «són els màrtirs del nostre dia a dia, els màrtirs de la porta del costat, aquells qui com sant Narcís sostenen amb heroisme una lluita desigual, en el seu cas contra la pobresa, la violència i la marginació». I ha afegit: «No hi haurà victòria de la fe, aquesta no podrà vèncer en el món, mentre al nostre voltant subsisteixi la desigualtat i la marginació, mentre al nostre món no hi arribi en plenitud l’amor de Déu». «Davant d’aquesta realitat -ha remarcat- nosaltres com Església hi tenim una responsabilitat i no pas menor; també tots plegats com a societat en som responsables i estem obligats a acceptar l’envit de cercar el restabliment de la justícia». En aquest sentit, ha incidit en què «No podem romandre cecs a les injustícies i als desequilibris del nostre món, als neguits d’una societat de la qual formem part integrant i activa».

Seguidament, el bisbe ha fet referència als escàndols en el si de l’Església: «Com a Església no ens podem mantenir satisfets mentre a vegades nosaltres mateixos som causa de sofriment o d’escàndol, per exemple quan cometem abusos de tot tipus i no actuem amb promptitud i amb esperit de reparació davant del sofriment que hem infligit o poden infligir. No ens podem sentir satisfets mentre restem immòbils davant del patiment de tants germans i germanes nostres».

També ha fet una crida al compromís, adreçant-se especialment als polítics i a la societat en el seu conjunt: «Ens hem de comprometre i encoratgem a comprometre’s a totes les administracions, i al conjunt de la societat, a no romandre indiferents, a no acontentar-nos amb el que ja fem, a comprometre’ns tots plegats, cadascú en l’àmbit de la seva competència, però ben units en un sol i preferent objectiu: ser lleials al nostre proïsme, i donar-li l’ajuda que necessita». I ha sentenciat: «en gran manera profanem la nostra fe quan negligim el nostre deure a la caritat, com a creients uns, i com a ciutadans tots plegats. ».

El bisbe ha recordat que «avui l’enemic és tot allò que priva a molts germans nostres de viure amb dignitat la seva vida i molts d’altres de viure amb llibertat, també per a viure la fe. És aquesta una tasca que ens compromet a tots, creients i no creients, allunyats i propers, practicants i no tant practicants». I ha clos afirmant que «la injustícia és present en la nostra societat com una serp que retorça i llança de nou un xiscle que hauria de ser tronador per les nostres consciències».

En finalitzar la celebració eucarística els oficiants s’han traslladat en processó fins a la capella de Sant Narcís on fra Octavi ha beneït les relíquies del patró, que ha venerat, com seguidament han fet els concelebrants i els nombrosos fidels que han rebut el tradicional cotó que els protegeix del mal d’orella.

FOTOGRAFIES: ÀNGEL ALMAZAN