El bisbe pronuncia la conferència «El Jubileu de l’esperança» al Centre Pare Claret de Girona

El Centre Pare Claret de Girona va acollir, ahir dijous, 28 de novembre, la conferència «El Jubileu de l'esperança», que va anar a càrrec del bisbe de Girona, fra Octavi Vilà. Va parlar sobre el sentit dels jubileus i va presentar la convocatòria del proper 2025, que porta per lema «Pelegrins d'esperança». Aquesta va ser la primera conferència del cicle de conferències d'aquest curs als claretians, i va comptar amb una nombrosa assistència de públic.

Va començar la seva intervenció explicant els orígens dels anys jubilars: «En l'antigor, en el món jueu es presentava com l'ocasió per a restablir la correcta relació amb Déu, amb les persones i amb la Creació, i comportava el perdó dels deutes, la restitució dels terrenys alienats i el descans de la terra». «Podríem dir, en certa manera, que Jesús mateix, la seva sola presència, té els efectes d'un Any Jubilar. Jesús ens ha vingut a portar la salvació, a esmenar tot allò que el pecat, la culpa i les faltes han esguerrat la nostra relació amb Déu», va afirmar, així com que «no és estrany, doncs, que fos una idea que l'Església adoptés i es fes seva». «Va ser Bonifaci VIII, l'any 1300, qui va convocar el primer Jubileu, i ja fou anomenat també Any Sant, perquè es concep com un temps en el qual s'experimenta que la santedat de Déu ens transforma, és a dir un temps de conversió», va afegir.

«El diumenge 29 de desembre de 2024, en totes les catedrals els bisbes diocesans celebrarem, si Déu vol, l'Eucaristia com a obertura solemne de l'Any Jubilar», va assenyalar el bisbe, qui va indicar que «segons el ritual, en aquesta celebració s'han de llegir alguns passatges de la Butlla de convocatòria i s'ha d'anunciar al Poble de Déu la indulgència jubilar».

L'esperança, tema central del Jubileu

Fra Octavi va subratllar que «el papa Francesc ens recorda, en la butlla, que estem cridats a descobrir l'esperança en els signes dels temps que el Senyor ens ofereix al nostre entorn» i que «per això cal parar esment a tot allò de bo que hi ha en el món per no caure en la temptació de sentir-nos superats pel mal i la violència». Si no, «tindrem la temptació d'abandonar el camí, de creure inútil seguir avançant», va afegir. «Mirar el futur amb esperança també equival a tenir una visió de la vida plena d'entusiasme per a compartir amb els altres, apunta el Papa», va seguir el bisbe, i va ressaltar que «donar esperança a qui no en té podria ser ben bé una de les benaurances». Va posar sobre la taula paraules i signes d'esperança en relació amb l'obertura a la vida, amb els malalts, amb els joves, amb els migrants, amb els ancians, amb els pobres, amb la terra...

«L'esperança troba en la Mare de Déu el seu testimoniatge més alt», va destacar el bisbe, a continuació, i va descriure Maria com a «icona de l'esperança». «Al peu de la creu, mentre veia a Jesús innocent sofrir i morir, fins i tot travessada per un dolor esquinçador, repetia el seu fiat, el seu sí, sense perdre l'esperança i confiança en el Senyor», va afegir. En aquest sentit, va recordar que «el Papa convida als pelegrins que aniran a Roma durant el Jubileu a aturar-se a pregar als santuaris marians de la ciutat, per venerar la Mare de Déu i invocar la seva protecció». 

En la darrera part de la conferència, el bisbe va afirmar que «l'esperança ha de marcar el camí de la humanitat, però per als cristians ha d'estar animada per una certesa: que el Senyor està present en el transcurs de la nostra vida acompanyant-nos» i va afegir que «nosaltres mateixos hem de ser transmissors de l'esperança, fer-la arribar als qui ens envolten i amb qui tractem».

Fotografia: Centre Pare Claret de Girona