El bisbe Octavi presideix per primer cop la Missa del Gall a la catedral

La catedral de Girona va acollir el passat dimarts a la 12 de la nit la tradicional Missa del Gall. Fidels de la ciutat i vinguts també dels pobles de la rodalia, es van donar cita al temple per commemorar el naixement de Jesús. Va ser celebrada pels canonges de la catedral i presidida per primer cop pel bisbe de Girona. A l’homilia, fra Octavi, va comparar Jesús com a rei, humil i alhora Déu. Segons ell, una contradicció perquè “estem massa acostumats a què els poderosos no facin altra cosa que mirar pels seus interessos i que algú tenint-ho tot vulgui renunciar a tot no encaixa, com a mínim, en el nostre concepte de poder”.

El Bisbe posà l’exemple dels actors que configuren el pessebre per assegurar que “el punt culminant de la història de la salvació és ben present aquella primera nit de Nadal. Vora l’infant una mare a qui poc després li serà profetitzat que una espasa de dolor li traspassarà el cor. A prop uns pastors que guarden el ramat al ras, uns pastors que saben ben bé d’ovelles perdudes i trobades, de la dificultat de mantenir unit el ramat i d’alimentar-lo. Més enllà un camp on el blat ni tat sols verdeja tot esperant a donar aquell fruit que ventejat a l’era, molt i pastat donarà a menjar a una multitud i serà convertit en el cos d’aquell qui avui encara ni balbuceja. No pas gaire lluny unes vinyes que si avui semblen ceps morts ben aviat despuntaran de fulles i acabaran donant un vi que esdevindrà la sang de qui ara somiqueja al jaç de palla. Si girem la vista una mica més enllà una filadora teix el que esdevindrà aquella túnica d’una sola peça que serà tirada a sorts al calvari i qui sap si també donarà per confeccionar la mortalla que acompanyarà aquest nadó un dia al sepulcre. Aquella dona que poua, potser també samaritana, no està massa lluny de la que un dia demanarà a aquest nou nat aigua viva, aquella que qui la beu ja no té mai més set”.

Fra Octavi va dir també que en aquella Nit de Nadal, “començava una història d’amor entre Déu i la seva criatura, una història d’amor fins a l’extrem que el qui és avui un nadó acabarà donant la seva vida a la creu, s’entregarà a si mateix per nosaltres, i poc després vencent la seva mort, deixant-nos nets i fent de nosaltres un poble seu, vencerà també la mortalitat i ens convidarà a participar amb Ell de la filiació del Pare”.

Després de la celebració, els fidels van adorar el Nen Jesús a la capella de l’Anunciació amb cants litúrgics i populars.