Unes nocions bàsiques sobre els jubileus

Amb motiu del proper Any Jubilar 2025, que ja ha començat oficialment a Roma i que ho farà demà diumenge, 29 de desembre, a la nostra diòcesi, us oferim unes nocions bàsiques sobre els jubileus, a càrrec de Mn. Joan Baburés, delegat de Litúrgia del Bisbat de Girona.

Què és un Jubileu?

La paraula Jubileu ve de l’hebreu i significa el toc del corn que s’emprava per anunciar esdeveniments importants. Encara en molts pobles de les nostres comarques hem vist el «nunci» que al toc de corneta avisava d’alguns fets rellevants.

El poble d’Israel tenia el costum de celebrar cada set setmanes d’anys (7x7=49 anys) un «Jubileu», anunciat a toc de corn, per fer el que recomanava el llibre del Levític de consagrar aquell any a Déu i tornar d’alguna manera a recomençar (Cfr. Lv 25,8-14).

Jesús a la sinagoga de Natzaret reprèn el tema i anuncia un any de gràcia del Senyor (Lc 4, 16-19).

És des d’aquesta perspectiva que els Papes de Roma també, des del segle XVI, reprenen la idea i convoquen un Jubileu cada 50 anys, coincidint amb els anys del naixement de Nostre Senyor Jesucrist. Més endavant aquest costum es fa més assequible i es convoca el Jubileu cada 25 anys.

Pius XII el va convocar l’any 1950. Pau VI el va celebrar el 1975. Tots podem recordar perfectament el gran Jubileu de l’any 2000, sota el pontificat de Joan Pau II. I ara el papa Francesc ens ha convocat a celebrar el Jubileu corresponent a l’any 2025 després del naixement de Jesús.

Què es pretén?

Es tracta de celebrar l’aniversari del Naixement de Jesús. Però sobretot es tracta de recordar que ell va venir a salvar la humanitat. Per això la peregrinació a les basíliques de Roma, a les tombes dels apòstols, són una invitació a renovar-se interiorment per què els Sagraments ens purifiquin més i ens esforcem a portar una vida més conforme a la voluntat del Senyor.

Els darrers jubileus, i aquest no és excepció, no s’han centrat només en el pelegrinatge a Roma, sinó que també s’ha concedit que a cada església particular, a cada diòcesi, es puguin obtenir les gràcies del Jubileu.

Quin sentit té actualment?

Com sempre, el sentit del Jubileu ve donat pel fet que «Déu vol salvar tota la humanitat» i l’Església, que és l’administradora d’aquests dons de salvació, els posa més a l’abast de cada fidel. No cal dir que el sagrament de la penitència, acompanyat de la conversió personal és la gran finalitat de cada Jubileu.

Però també s’ha donat a cada Jubileu un to especial. El d’aquest any 2025, per desig del papa Francesc, s’ha anomenat Jubileu de l’Esperança.

Amb la Fe i la Caritat, la virtut de l’Esperança completa el tríptic de les anomenades virtuts teologals. I si bé parlem molt sovint de la Fe i de la Caritat, convé que ara ens fixem una mica més en la virtut de l’Esperança.

L’Esperança és aquella virtut que ens fa desitjar allò que encara no tenim, però que estem certs que posseirem. Quan es té aquesta certesa, aquesta esperança, tot queda relativitzat i resta apuntalat només per l’únic puntal ferm de veritat, que és Déu mateix.