
La catedral de Girona dona testimoni del protagonisme femení en les arts i la política, ja abans del primer mil·lenni. És el resum de la conferència que va pronunciar Joan Piña, director del Tresor de la Catedral, titulada: “De la Catedral de Carlemany a la d’Ermesenda: un llegat d’objectes mil·lenaris”. Va ser el passat dimarts 21 de gener a la biblioteca Carles Rahola, organitzada per l’Institut d’Estudis Gironins i el Museu d’Història de la Ciutat.
Entre les peces a destacar, anteriors al canvi de mil·lenni, assenyalà l’ara romànica de l’altar major, d’un únic bloc de marbre possiblement de Carrara, com també ho és la Cadira de Carlemany, l’actual càtedra episcopal, i que podrien ser realitzades per uns artesans d’Elna. Destacà, especialment, la singularitat del reliquiari de plata de l’altar major situat en una arqueta en la columna de base i també l’arqueta musulmana de plata repujada, una peça única i que s’ha exhibit en préstec en diferents exposicions. Va insistir especialment en el valor artístic i testimonial del Beatus, un dels pocs que conté il·luminacions a doble pàgina i en el que figura la primera imatge coneguda a Europa de l’apòstol Jaume el Major.
La darrera part de la seva intervenció la va centrar, primer en la dona artista que signa l’estola dita de Sant Narcís i la figura de la comtessa Ermessenda, de la que va mostrar detalls de l’anell/segell i la sepultura que presenta la més antiga ensenya catalana coneguda fins avui dia.