El bisbe de Solsona dirigeix el recés de Quaresma per a preveres i diaques

Ahir dimarts, 25 de març, va tenir lloc, a la Casa Santa Elena de Solius, el recés de Quaresma per a preveres i diaques de la diòcesi. Sota el títol «Caminem junts en l’esperança», va anar a càrrec del bisbe de Solsona, Francesc Conesa. Nascut a Elx el 25 d'agost de 1961, es va llicenciar i doctorar en Filosofia i Teologia a la Universitat de Navarra. L’octubre del 2016 va ser nomenat bisbe de Menorca i el gener del 2022 bisbe de Solsona. Entre altres responsabilitats, des de l’abril del 2022 és el president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears i, des del març del 2024, de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe de la CEE. D’altra banda, el juliol del 2023 el Papa el va nomenar «pare sinodal» amb motiu del Sínode de Bisbes a Roma i va participar en les assembles generals de l'octubre del 2023 i del 2024.

En la primera part del recés, el bisbe Francesc Conesa va anar resseguint el missatge de Quaresma del papa Francesc, amb un seguit de reflexions que va vincular a les crides a la conversió que el mateix Papa proposa. En aquest sentit, va començar la ponència convidant els assistents a «viure com a pelegrins i a posar-se en camí a la recerca de la ciutat definitiva» i va enumerar algunes actituds que defineixen la figura del pelegrí: «no anar massa carregat, ser un cercador, ser responsable de les pròpies decisions, valorar la Creació com a escenari per on es camina, no ignorar les persones que es troben pel camí, escoltar especialmente el crit dels més vulnerables...». Va assenyalar que cal ser també pelegrins en el desert, en les adversitats: «En la fatiga del caminar hem de tenir la certesa que Déu no ens abandona».

El segon punt que va tractar va ser el goig de caminar junts, on va destacar que aquest caminar cal fer-lo sinodalment, com a Poble de Déu. Va afirmar que «en el nostre temps és molt forta la temptació de l’individualisme» i que, per allunyar-se’n, «cal conversió del cor i una espiritualitat forta» així com «evitar la polarització, també en la comunitat cristiana». Seguidament, va relacionar el fet de caminar junts amb l’esperança de la promesa de Déu. «Cal arrelar la nostra vida en l’esperança en Crist i mirar la realitat des de Déu», va demanar. I, en aquest sentit, defugir del «pessimisme estèril». Va posar en relleu que «no caminem com a turistes, sinó com a pelegrins» i va remarcar que «qui viu l’esperança viu transformant el món i que precisament és aquesta esperança la que ens empeny a somniar en un món nou». Finalment, va recordar les paraules de l’inici de l’Any Jubilar: «Salve, creu de Crist, única esperança». I va convidar els preveres i diaques a tenir-les present.

Després d’una estona de reflexió i pregària personal, el recés va continuar amb una segona part que portava com a títol «El ministeri del sacerdot en una Església més sinodal». Aquí, el bisbe Francesc Conesa va oferir un seguit d’orientacions a partir de la seva participació en l’assemblea general del Sínode, a Roma. Primerament, va destacar que «el Sínode ha tingut lloc en continuïtat amb el Concili Vaticà II i no ha inventat res» i que això cal tenir-ho molt present. A continuació, va afirmar que «els pastors han de caminar juntament amb el seu poble» i que «l’escolta i el discerniment en comú» són claus en la sinodalitat. «La sinodalitat ha de ser una manera de viure el ser Església», va afegir. D’altra banda, va subratllar la necessitat de valorar el Baptisme: «les arrels de la sinodalitat estan en la Iniciació Cristiana», va dir.  També va assenyalar la importància de la corresponsabilitat dels laics, el fet d’actuar sense autoritarismes, la pràctica de la rendició de comptes i l’avaluació dels resultats, la transparència en les decisions, situar l’Eucaristia en el centre de la vida de la parròquia... Totes aquestes actituds les va definir com a una «invitació a la conversió». I va cloure: «L’Església està caminant cap aquí i com a capellans hem d’estar en aquesta direcció».