
Avui dilluns, 31 març, es compleixen tres anys de la mort del bisbe Francesc Pardo i Artigas. És per aquest motiu que el passat dissabte, 29 de març, es va celebrar una missa en el seu record a la capella conventual de la catedral. Va ser presidida pel bisbe, fra Octavi, i van concelebrar sis canonges del Capítol assistits per un diaca. Els germans i altres familiars del prelat difunt hi eren presents i igualment diversos col·laboradors del bisbe Francesc.
En la seva homilia, fra Octavi va definir al bisbe Francesc «un ministre fidel i prudent» i va evocar unes paraules d'ell en les quals testimoniava «haver sentit el goig d’haver cregut, celebrat i comunicat l’esperança en la resurrecció». Igualment assenyalà que, efectivament, «el bisbe Francesc visqué en l’esperança, predicà l’esperança i fou sembrador d’esperança; tenia set de Déu, fou un assedegat de Déu i tot contemplant-lo en el seu santuari era conscient que la seva ànima s’havia enamorat de Déu, com ho ha d’estar l’ànima de tot cristià». També es referí a l’etapa final de la vida del bisbe Francesc quan «la malaltia provà la fortalesa de la seva fe un llarg temps» per afegir que «sempre amb l’esperança que un dia seria alliberat, la mort ens allibera de les limitacions d’aquesta vida».
En la part final de l’homilia, fra Octavi es va referir al lema episcopal del bisbe Francesc: «Perquè tingueu vida», tot dient que «no hi ha cap altre vida que la que ve de Crist i ens ve de Crist». I va cloure amb aquestes paraules: «Ara demanem pel nostre germà Francesc que estigui amb aquell qui és tot ell amor on ningú es trobat a faltar entre els qui viuen allí on el Senyor viu».
En finalitzar la missa, els celebrants i fidels es traslladaren fins la tomba del bisbe Francesc, en el centre de la nau de la seu, davant del presbiteri, on es va fer una pregària.