L'Església de Girona recorda el papa Francesc en una catedral a les fosques

“El ministeri del papa Francesc ha estat vertaderament una alenada d’aire fresc”, va assenyalar ahir dilluns, 28 d'abril, a la tarda, el bisbe  de Girona, fra Octavi Vilà, a l’inici de la seva homilia (LLEGIR HOMILIA COMPLETA) en l’Eucaristia en sufragi del pontífex que va presidir a la catedral. Cap a una trentena de preveres van concelebrar, entre els quals el vicari general, Mn. Lluís Suñer; el president del Capítol, Mn- Pere Bellvert, canonges, rectors de diferents parròquies de la diòcesi, religiosos, tots ells assistits per tres diaques. Hi van participar unes 200 persones, que van voler pregar i recordar la figura del papa Francesc.

Pel que fa a la representació institucional, es va veure afectada per la situació derivada del tall de subministrament elèctric que a la catedral es va recuperar a les acaballes de la celebració. Hi era present el president de la Diputació, Miquel Noguer; el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona, Sergi Font, i la directora dels Serveis Territorials de Justícia, Núria Gómez. La Capella de Música de la seu es va situar en un lateral del presbiteri amb acompanyament d’harmònium.

L’homilia del bisbe va seguir la ruta vital del Papa difunt, “un home de conviccions profundes arrelades en la seva vocació religiosa i la seva formació espiritual ignasiana”, el ministeri del qual “ha estat vertaderament una alenada d’aire fresc”. Un altre signe del Papa argentí va ser el seu tarannà profètic: “Ha estat un profeta que ha donat testimoni de Déu anunciant que tothom qui creu en Ell està en disponibilitat de rebre el perdó”.

En la part central de l’homilia, el bisbe es va referir a la figura més humana del papa Francesc: “Ha estat un pastor ben conscient de les seves limitacions personals i espirituals, un home sempre en camí i sempre confiat en la paciència i misericòrdia de Déu”. Fra Octavi va demanar posar la nostra confiança en Déu “doncs sabem que a la casa del Pare hi ha lloc per a tots”. El bisbe assegurà que Déu ens espera sempre amb els braços oberts i que “és l’etern pacient, aquell que no té mai pressa. La pacient misericòrdia de Déu ha estat una imatge sempre present en la veu del papa Francesc”.

La part final de l’homilia recordava el desig del Papa de reposar per sempre a prop de Maria: “La Mare de Déu ha estat pel papa Francesc un refugi, un consol i un model”. També ho va escriure en la Laudato si (346): “Ella (Maria) guarda en el seu cor tota la vida de Jesús, que conservava acuradament, sinó que també comprèn ara el sentit de totes les coses. Per això podem demanar-li que ens ajudi a mirar aquest món amb ulls més savis”. El bisbe va cloure la seva homilia resumint el llegat del papa Francesc amb aquests termes: “Ens resta el seu mestratge, la seva lluita en favor dels més desafavorits i els que més pateixen i ens ressonen les seves paraules fixant l’atenció allí on hi ha el dolor, angoixa i solitud, en les perifèries de la vida”.

Fotografies: Àngel Almazan