Unes lletres del bisbe (4 de maig): Reseu per mi i fins aviat. Ens veurem aviat

«Reseu per mi i fins aviat. Ens veurem aviat»

Amb aquestes paraules tancava la seva primera intervenció pública com a bisbe de Roma el papa Francesc el 13 de març de 2013 des de la balconada de la basílica de Sant Pere. En cada una de les seves intervencions públiques i en finalitzar cada discurs o durant una audiència, el papa Francesc repetia aquesta petició de pregar per ell, i alguna vegada afegia -amb ironia- que preguéssim bé per ell, en referència als qui deien fer-ho en un altre sentit. La pregària ens uneix. Quan preguem per algú el sentim prop nostre i ell, d’una manera o altra, també s’hi sent.

Cada papa deixa una empremta determinada en la història de l’Església. El seu magisteri, amb la manera personal de fer fruit de l’extraversió o de la timidesa, configuren la imatge que ens anem fent d’ell i que acaba per ser la que ens deixa com a llegat. Del papa Francesc es podrien destacar molts gestos, moltes paraules, però sobretot la seva proximitat cap a les persones i cap als problemes i els sofriments ben reals del nostre món.

Ell ens va fer girar la mirada ben aviat cap al drama de la immigració amb el seu primer viatge a Lampedusa. Allí, davant un mar que recull cada any milers de morts, víctimes de la fam a la seva terra i dels entrebancs del món anomenat desenvolupat, clamava «On està el teu germà? Qui és el responsable d'aquesta sang?». També va dedicar un any jubilar extraordinari centrat en la misericòrdia de Déu, aquella misericòrdia de la qual sant Benet ens diu que no n’hem de desesperar mai. Ens va acompanyar amb aquella imatge memorable tot sol a la plaça de Sant Pere durant la pandèmia. I com ja havien fet tants predecessors seus -tan sols recordar la contundència de sant Joan Pau II-, va clamar contra el drama de la guerra. Conceptes com tendresa, perifèries o sants de la porta del costat quedaran en el nostre llenguatge com una manera pròpia d’apropar la fe en Crist a tots, tots, tots, com li agradava dir.

Ara és l’hora de la pregària per la seva ànima, l’hora de demanar al Senyor que l’aculli amb misericòrdia. I de pregar també perquè l’Esperit ens doni un nou papa que ens guiï, perquè, en paraules del mateix papa Francesc: «Quan hi ha un bon pastor que fa avançar hi ha un ramat que segueix endavant. El bon pastor escolta el ramat, condueix el ramat, cura el ramat. I el ramat sap distingir entre els pastors, no s'equivoca: el ramat confia en el Bon Pastor, confia en Jesús. Només el pastor que s'assembla a Jesús dona confiança al ramat, perquè Ell és la porta. L'estil de Jesús ha de ser l'estil del pastor, no n’hi ha un altre.» (8 de juny de 2013).

Demanem-li al Senyor que així sigui.

+ fra Octavi,
bisbe de Girona