El Beatus de Girona celebra el 1050è aniversari

Demà dimecres, 16 de juliol, serà un dia especial per al patrimoni catedralici i gironí, ja que es celebraran els 1050 anys del Beatus de Girona, un manuscrit que es troba al museu Tresor de la Catedral de Girona. En aquest volum, datat de l’any 975, hi destaca el text de l’Apocalipsi que inclou els comentaris que en el seu moment va fer el monjo de Liébana (Cantàbria) anomenat Beatus. La còpia, realitzada a Tábara i transportada a Girona, és de les millors que s’han conservat.

A continuació, s’indiquen alguns dels motius pels quals aquest manuscrit és tant prestigiós:

• En primer lloc, està ben documentat com arriba a la Catedral.
• És l’únic volum que compta amb il·lustracions de pigment i full de plata o or que ocupen doble pàgina.
• Té una gran quantitat d’il·luminacions, si es compara amb altres beatus conservats.
• Està quasi complet, només li manca una pàgina.
• A Catalunya només es conserva aquest i el de la Seu d’Urgell.
• En l’art medieval europeu no hi ha constància de cap infern representat en l’art abans del que es troba en el Beatus de Girona.
• Està datat i a l’hora de fer-ho es redacta en forma de crònica dels fets que en aquell moment estaven ocorrent.
• Està signat. S’atribueixen les tasques de copisteria de còdexs a monjos, però en aquest cas hi ha un nom de dona. Es tractaria, per tant, de l’artista femenina més antiga documentada a Catalunya i hi ha qui s’atreveix a considerar-la l’artista femenina més antiga documentada a Europa.
• Per últim, a l’hora de buscar inspiració, la pintora no es basa simplement en el seu estil propi, sinó que recorre a estils nòrdics com el celta, del sud com els àrabs i fins i tot bizantins.

«D’aquesta creativitat van sorgir dissenys tant espectaculars i rics com el de la bèstia de l’Apocalipsi, que ha generat fins i tot un personatge de la cercavila popular de la Fal·lera Gironina: el Beatusaure», explica el director del museu Tresor de la Catedral, Joan Piña, i assenyala que «és una mostra de com aquesta obra ha arrelat a l’imaginari i identitat de la ciutat».

Piña destaca també que és «un privilegi poder gaudir i contemplar encara avui dia d’un objecte tant delicat». I afegeix: «Això ha estat possible gràcies a generacions de canonges i arxivers que l’han procurat conservar i divulgar». Finalment, convida «a tots els gironins i gironines a contemplar aquesta famosa peça, al mateix temps que recordem que compten amb l’entrada gratuïta a la Catedral i el seu museu».

Fotografies:

Infern. Foli 17v. Fons Capítol Catedral de Girona.
Arca de Noé. Foli 102v 103r. Fons Capítol Catedral de Girona.