La Cúria diocesana: un servei pastoral
La realitat de les nostres comunitats parroquials ha canviat molt en els darrers anys: hi ha menys sacerdots, una presència positiva i creixent d'agents de pastoral laics, famílies que viuen situacions complexes, immigrants, joves a la recerca i persones grans que, gràcies a Déu, sostenen la fe quotidiana. Cal escoltar i dialogar amb aquestes realitats, discernir amb saviesa els camins de l'Esperit i adaptar les estructures de servei, entre elles la Cúria diocesana, perquè responguin realment als signes dels temps.
La Cúria diocesana no és un simple aparell administratiu sinó un organisme viu al servei de la missió del bisbe i de la comunitat eclesial. La seva finalitat no es redueix a la gestió sinó que té una dimensió profundament pastoral: ser instrument eficaç per acompanyar, sostenir i dinamitzar la vida de la diòcesi, especialment de les parròquies, que són «l'Església que viu al bell mig de les cases dels seus fills» (Sant Joan Pau II, Christifideles Laici, 26).
El Concili Vaticà II recorda que «la cúria diocesana ha de ser organitzada de manera que sigui per al bisbe un instrument eficaç, no tan sols en l’administració de la diòcesi, ans encara en l’exercici de les obres d’apostolat» (Christus Dominus, 27). Aquesta eficàcia no es mesura només en termes organitzatius sinó sobretot en la capacitat de respondre, amb creativitat i fidelitat a l'Evangeli, a les necessitats concretes dels fidels d'avui.
El Papa Benet XVI recordava que «la Cúria ha d'estar animada per un esperit pastoral autèntic amb sentit de corresponsabilitat eclesial» (Discurs a la Cúria Romana, 22 de desembre de 2006). I aquesta corresponsabilitat implica una escolta constant del Poble de Déu, una generosa capacitat d’adaptació i una actitud humil de servei.
Per la seva banda, el Papa Francesc fou contundent en afirmar en relació a la seva pròpia Cúria que «tota reforma no té una finalitat estètica sinó que és part d'un procés de creixement eclesial que requereix conversió pastoral i missionera» (Discurs a la Cúria Romana, 22 de desembre de 2016). És a dir, no n'hi ha prou amb reorganitzar estructures: cal que la Cúria diocesana sigui una «comunitat de servei», propera, sinodal, acollidora i encarnada en la vida concreta de la diòcesi.
Una Cúria renovada ha de facilitar la pastoral, no obstaculitzar-la; ha de ser àgil, propera, disponible, orientada a la missió i oberta a noves formes d'acompanyament i d'evangelització. És a dir, en definitiva, flexible i atenta als signes dels temps. I això comporta un treball conjunt entre tots perquè la Cúria Diocesana sigui més que mai, un autèntic servei pastoral: més humana, més evangèlica, més diocesana i més servicial perquè el Regne de Déu continuï creixent enmig nostre.
Mn. Rafel Felipe,
vicari episcopal per als Assumptes Jurídics i moderador de la Cúria
© Bisbat de Girona
Plaça del Vi, 2
17004 Girona
Telèfon 972 41 27 20
bisbatgirona@bisbatgirona.cat
