Nota aclaridora en relació amb la notícia sobre el descens de llocs de culte catòlic a Girona

En relació amb l’article publicat al Diari de Girona el 18 d’agost, titulat «Girona perd temples catòlics i en guanya d’islàmics i evangèlics», el Bisbat de Girona vol puntualitzar el següent:

1. No es tracta d’una «pèrdua» sobtada de llocs de culte durant l’any 2024, sinó d’una actualització de dades pendent d’anys anteriors. Des de la Direcció General d’Afers Religiosos, responsables de l’elaboració del Mapa religiós de Catalunya, es va demanar, ara fa uns mesos, una actualització de les dades per tal de posar al dia aquest informe, que en el cas de l’àmbit de la diòcesi de Girona havia quedat obsolet.

2. Recordem, per evitar confusions, que malgrat que les comarques del Ripollès i de la Cerdanya formin part administrativament de la província de Girona no pertanyen a la diòcesi de Girona.

3. En aquest sentit, en el citat Mapa religiós de Catalunya hi consta, ja l’any 2021, la mateixa xifra de llocs de culte catòlic que apareix en el 2023. Això permet entendre que la disminució referenciada en la notícia (pel que fa a la província —que no diòcesi—, de 1.044 el 2023 a 932 el 2024) respon a una revisió administrativa que feia temps que restava pendent i no pas circumscrita al darrer any.

4. Els espais que no apareixen en aquesta nova comptabilització corresponen a diferents situacions. No es tracta, en cap cas, però, d’esglésies parroquials amb culte habitual o ocasional. Alguns exemples:

• Capelles de comunitats religioses que han abandonat o traslladat la seva seu fora de la diòcesi.
• Ermites que, si bé antigament es consideraven actives i acollien, almenys, un aplec anual, ara ja no compten amb activitat litúrgica o aplec regular.
• Espais com tanatoris i cementiris que, per la seva naturalesa, no s’usen com a llocs de culte regular.
• Esglésies de propietat privada que no pertanyen al Bisbat.