bisbat de girona
imatge fons top

Notícies

Oficina de Comunicació del Bisbat de Girona

Dimecres 20 de desembre de 2023

El Cant de la Sibil·la torna a la Catedral de Girona i incorpora dues sessions escolars

Uns 700 alumnes de primària i secundària van poder gaudir, ahir dimarts, 20 de desembre, d’El Cant de la Sibil·la per a escolars a la Catedral de Girona. És la principal novetat d'enguany, la tercera edició d'aquesta representació, recuperada el passat 2021 per GiroNins, la branca infantil de la Capella Polifònica de Girona, segons la lletra i la música consignades a l'Ordinarium Sacramentorum secundum laudabilem ritum Diocesis Gerundensis imprès el 1550. 

Tal com es feia a l'època medieval, és un infant (un cantaire de GiroNins) qui encarna el paper de la Sibil·la. A continuació, el cor, els músics que acompanyen el cant (l'orgue i la Cobla de Ministrers de Girona) i el públic canten nadales tradicionals catalanes de forma conjunta i participativa. Aquest any, s'hi estrenen les versions de les nadales que el compositor Josep Ollé i Sabaté (Tortosa, 1987) ha escrit expressament per a aquest esdeveniment.

Les sessions per al públic general seran el proper divendres, 22 de desembre, a les 18 h (entrades ja exhaurides) i a les 19.30 h. Entrada gratuïta amb reserva a: https://www.entrapolis.com/entrades/cant-de-la-sibila.

El Cant de la Sibil·la, de la prohibició a la recuperació

El Cant de la Sibil·la era un dels moments més esperats de la nit de Nadal des de temps antics i arreu de la Mediterrània. Primer en llatí i després en les diferents llengües vernacles, aquesta representació, protagonitzada per un nen cantor anunciant la fi del món, es va anar transmetent de generació en generació de forma oral. A cada localitat, la música i el text van anar evolucionant i enriquint-se. Es conserven algunes transcripcions de l'època d'aquells cants (a vegades només de la lletra; d'altres, de la lletra i la música).

Amb el concili de Trento (1563) el Cant de la Sibil·la va desaparèixer de la litúrgia i la seva posada en escena es va prohibir o es va perdre. Només en alguns temples de Mallorca i de l'Alguer (Sardenya, Itàlia) la Sibil·la va continuar entonant el seu cant cada nit de Nadal fins als nostres dies. La declaració del Cant de la Sibil·la de Mallorca com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la Unesco (Nairobi, 2010) va representar un punt d'inflexió en la recuperació d'aquesta representació nadalenca.

A càrrec de: Capella Polifònica de Girona, GiroNins i Cobla de Ministrers de Girona.
Orgue: Pau Riuró.
Solistes/Sibil·la: Ariadna Mari Manotas i Miquel Xirgu.
Direcció: Martí Ferrer.
Suport: Catedral de Girona / Diputació de Girona / Generalitat de Catalunya

Cerca
Historial
imatge fons bottom