bisbat de girona
imatge fons top PROVAAAAA

Notícies

Oficina de Comunicació del Bisbat de Girona

Dijous 21 de març de 2024

450 anys de la Beneta, la campana més gran de la Catedral i de la Diòcesi de Girona

Avui dijous, 21 de març, la campana més gran de la Catedral, de la ciutat i de la Diòcesi de Girona fa 450 anys. Es tracta de la Beneta, la campana major de la seu, coneguda popularment com el Bombo, que ha picat i repicat els tocs religiosos i civils des de l’any 1574. Per celebrar aquesta efemèride, el Capítol de la Catedral de Girona i la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya (CCCC) han organitzat per avui un concert de campanes al campanar de la Catedral. Començarà a les 19:30 hores i podrà ser escoltat arreu on arriba el so de les campanes del temple. Per a una millor escolta del concert es recomana, tanmateix, apropar-se a la Plaça dels Apòstols, a la Plaça de Lledoners o bé gaudir-ho des de la muralla de la ciutat.

D'altra banda, i com a activitat prèvia, ahir dimecres va tenir lloc una conferència a la nau de la Catedral a càrrec del campanòleg Blai Ciurana.

Història de la Beneta, la campana major de la Catedral de Girona

La Beneta va ser fosa i beneïda l'any 1574 i, per decisió del Capítol i gràcies a les habilitats d’Antoni Senyer, el mestre artesà, es va decidir que fos una campana de grans dimensions. Amb gairebé dos metres d'amplada -190 centímetres- i 170 centímetres d’alçada, la Beneta es va convertir en la campana més gran del Bisbat de Girona. Aquesta fita, però, no s'atura aquí, i és que amb els seus 4.800 kg de massa, és la cinquena campana més gran de Catalunya. Aquest fet explica la complexitat del seu muntatge, ja que per les seves dimensions i pel seu pes, es va haver de col·locar al campanar abans que aquest es tanqués (les finestres són massa estretes com per fer-la entrar un cop acabat).

Per entendre el funcionament del toc horari cal saber que ha estat mecànic des del segle XVI gràcies a la maquinària del rellotge. El campaner de la catedral era qui pujava les peses de la maquinària per mantenir-la en funcionament. L’any 1982 el rellotger Fabra modernitzà la maquinària, que va ser substituïda el 2003 per una centraleta digital que instal·là Rifer Rocafer, a la qual es programen els tocs previstos.

Algunes consideracions a tenir en compte:

  • La Beneta, juntament amb la campana dels quarts situada dalt el cupulí de l’àngel, no van ser saquejades durant la Guerra Civil, com si ho van ser la resta de campanes.
  • Actualment, el principal toc de la Beneta és el de marcar les hores. També tanca amb tres tocs el repic de l’Àngelus i durant la missa dominical marca amb tres tocs el moment de la consagració.
  • El campanòleg Blai Ciurana va documentar l’epigrafia i iconografia: Apareix un Sant Miquel, el Calvari i la Mare de Déu amb nen. La inscripció diu: Santa Maria prega per nosaltres. Sant Benet prega per nosaltres només a déu amb honor i glòria. Presidint l’il·lustríssim Benet de Tocco, bisbe de Girona, el capítol em a fer l’any del naixement del senyor de 1574.
  • La tasca de la seva fosa va ser encarregada a un mestre artesà de nom Antoni Senyer, un gran expert del nord del país que, tot i la seva gran habilitat, va haver de fondre la campana un total de quatre vegades fins a obtenir la campana. La llegenda, i la història, diuen que la seva dificultat va fer que, un cop fosa per quarta vegada, l'artesà la va picar amb un martell esquifit, amb la qual cosa el seu so va ser tan lleig, desastrós i esquerdat que l'artesà va fugir de la ciutat. Un cop col·locada al seu lloc en el campanar, però, va ser picada amb el seu martell de 80 kg de massa, el qual la va fer ressonar amb el so, intens i meravellós, que té encara ara avui dia.
Cerca
Historial
imatge fons bottom PROVAAAAA